LA COLUMNA
La gran temporada de bolets
Sí, aquesta és la gran temporada de bolets que ens van anunciar a finals d'agost. La millor dels últims vint o trenta anys. Boletaires, periodistes i micòlegs van predicar la bona nova reiteradament. Després d'un estiu humit, la terra estava en el punt òptim de saó perquè la boletada fos antològica. Sinó que al setembre va deixar de ploure, va fer calor, la temperatura s'ha mantingut alta, en ple novembre es veu gent amb màniga curta pel carrer i la tardor registra màximes històriques. Per acabar-ho d'adobar, hem tingut dies de vent. Els boscos estan secs i els cistells, buits.
Qui demanava de fer tants reportatges i anticipar una felicitat que ha esdevingut desil·lusió? Tanta propaganda feia malastrugança, perquè anar a buscar bolets exigeix discreció i secretisme. Fa unes dècades era una activitat poc valorada, pròpia de persones rústiques. Ara és un fal·lera. Només hi faltava que TV3 ho posés de moda. I que les alegres previsions d'enguany pronostiquessin una temporada excepcional. Sí que ho ha estat, però al revés.
La immediatesa de les comunicacions fa que tot caduqui ràpidament. Si a tal comarca o a tal indret, hi ha una bona florida, de seguida ho sap tothom. Per això la informació va sempre més enllà i mira d'anticipar-se a la mateixa notícia, preveure-la, configurar-la amb la imaginació. Ens fem un fart de suportar conjectures infinites per les pel·lícules que aspiren a un Òscar, grans especulacions sobre qui guanyarà la Pilota d'Or, càbales a dojo pel resultat d'unes eleccions... hores abans de conèixer l'escrutini. Cal gastar tanta energia comunicativa en simples suposicions i pressentiments? Quan van escollir el papa Francesc, les tones i tones de vaticinis afinats van quedar en evidència. També els bolets. A veure si el temps fa un tomb i encara es pot collir alguna cosa abans del fred, però per favor, no ho trompetegin.