Que ho diguin clar, no volen ni votar

omenço a estar molt cansat de tots els que, en el debat sobre la independència, s'atorguen el do de la moderació –com si aquesta portés implícita la veritat– i, de passada, menystenen aquells que amb una actitud democràtica irreprotxable demanen una cosa tan bàsica com poder votar. Per poder-ho fer, deixem-ho clar, a favor de la independència, però també perquè aquells que en siguin contraris o vulguin explorar altres vies de relació amb Espanya puguin votar que no.

Però per què aquests “moderats” –que tan cansats diuen estar també dels maltractes que rep Catalunya– no treballen perquè hi hagi una consulta amb una pregunta clara sobre la qüestió? Per què enreden la troca constantment amb giragonses dialèctiques i falses crides a la calma que, bàsicament, serveixen per posar la por al cos al personal? La resposta sembla ben clara: perquè no volen que el procés continuï endavant. Diria més, crec que n'estan ben tips del debat i que voldrien que s'acabés perquè tot tornés a ser com abans. Que no en tenim prou d'autogovern, semblen dir? Amb quatre retocs en faríem prou, sentencien sovint. I bona nit i tapa't. De fet, són els mateixos que, fa uns anys, blasmaven els mitjans que, com aquest o El Punt Avui, que l'aixopluga, parlaven a bastament de les consultes per la independència celebrades amb èxit arreu del país. Els que ens acusaven de no tocar de peus a terra i de viure fora de la realitat i, fins i tot, de seguir consignes de partit i de no escoltar la majoria. Els mateixos que, els dies previs a la gran manifestació de la Diada de l'any passat, asseguraven estar ja ben tips de “tanta estelada” amunt i avall. Els mateixos que just després d'aquella jornada històrica va semblar que veien la llum, però que, després de les eleccions d'ara fa un any, ja preconitzaven “la gran decepció” que “patirem” els catalans. Els mateixos que van reconèixer l'èxit clamorós de la Via Catalana, mentre que sota mà començaven a treballar per desacreditar el moviment independentista.

Els mateixos que, des de l'immobilisme més ranci, ja no saben com fer-ho per parar un poble en moviment que els supera per totes bandes.