Editorial

Foc forestal fora de temporada

La tramuntana, un dels encants de l'Empordà, ha demostrat una vegada més que, combinada amb el foc, es pot convertir també en el seu enemic més ferotge. El vent del nord va ajudar a escampar les flames d'un incendi que té tots els indicis d'haver estat provocat –conscientment o inconscientment– i que ha fet reviure al Baix Empordà el drama viscut l'estiu de l'any passat a l'Alt Empordà. Els esforços dels equips d'extinció i dels nombrosos voluntaris que s'hi van afegir havien servit ja ahir al migdia per reduir el perímetre de l'incendi iniciat dilluns a la tarda a Vilopriu –un municipi reiteradament castigat per l'acció dels piròmans–, però, en fer-se fosc, la preocupació principal era assegurar que les flames no arribessin al massís de les Gavarres. Un cop més, els veïns dels municipis afectats afrontaven una nit de por i d'incertesa, però més alleugerits que la vigília.

Els nivells històrics de poca humitat registrats als boscos, el mal estat de conservació i la força devastadora del vent són tres elements que expliquen com un incendi d'aquestes característiques es pot propagar en ple mes de novembre. Per això, és urgent abordar els dèficits en la gestió forestal. Les transformacions socials han provocat l'abandonament d'antics cultius, convertits ara en vegetació feréstega, mentre que els propietaris lamenten la disminució de les ajudes públiques per poder rendibilitzar una explotació acurada dels boscos. De tot plegat, en resulta una situació llaminera per als desaprensius que gaudeixen encenent el país. L'únic rastre positiu de la catàstrofe, això sí, són els exemples d'heroïcitat de la gent, professionals o no, que en moments així se la juguen per aturar el foc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.