opinió
Bescanviar botes per vots
Dilluns, 18 de novembre, farà un any de l'inici de les negociacions de pau entre el govern de Colòmbia i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC). El mateix dia s'endegarà la dissetena tanda de negociacions, després que l'anterior acabés amb un acord sobre el segon punt de l'agenda, la participació política. Un acord que s'afegeix a l'assolit fa uns mesos sobre la terra i el desenvolupament rural. Mentrestant, el calendari electoral ha fet camí: al mes de març, eleccions legislatives; al maig, eleccions presidencials. Abans de finals de mes el president Santos ha de comunicar si es presenta o no a la reelecció i tot fa preveure que s'hi presentarà. Quin és doncs el futur de les negociacions? Quin abast té el fet que hi hagi acords sobre dos punts? Quin impacte tindran les negociacions en la campanya electoral? I sobretot, com afectarà, amb una previsió de deu anys, un eventual acord total a la vida política, social i econòmica de Colòmbia?
Pel que fa a la primera pregunta, cal dir que el futur de les converses està assegurat i que, tot i els dubtes recents, aquestes continuaran durant la campanya, fins i tot si encara estan obertes. S'havia sospesat de suspendre-les definitivament si no hi havia avenços, o simplement congelar-les, però s'ha optat per donar com a bo el que ha passat els darrers cinquanta anys: les eleccions conviuran amb violència armada a certes zones, atès que les negociacions no impliquen cap alto el foc.
Pel que fa a l'abast dels acords sobre terra i participació política, aquest és realment molt important. De fet, la raó del recurs a la guerrilla per part de les FARC se sustentava en la falta de reforma agrària i en el fet que el sistema polític no era inclusiu. Ras i curt, els vots no permetien defensar totes les opcions i, per tant, calia canviar el sistema. L'acord permetrà que les FARC esdevinguin un partit polític i, com que es permetrà la creació de circumscripcions especials provisionals per a les zones més castigades pel conflicte, assegurarà representació a la guerrilla i també als actors víctimes de la guerra. La feblesa, però, és que les negociacions funcionen de manera que res està tancat definitivament fins que tot estigui acordat.
Hi ha, doncs, risc de marxa enrere. Tanmateix, totes les forces socials i polítiques, i els actors internacionals, han saludat amb optimisme aquest segon acord. L'única excepció interna ha estat el partit liderat per l'expresident colombià Álvaro Uribe.
Quant a l'impacte futur per a Colòmbia, n'hi haurà prou amb dir que ja és enorme al país, com ho demostren les enquestes d'opinió. I serà cabdal per al futur, perquè Colòmbia encara no ha interioritzat que fer les paus té costos i exigeix concessions mútues, però que construir la pau serà cosa de molts anys. Almenys si hom vol que el canvi no sigui superficial i hi hagi risc de retorn a les armes. Bandejar les botes i optar pels vots.