Els bavaresos són rucs

Són uns rucs. El habitants de Munic, Garmisch-Partenkirchen, Traunstein i Berchtesgaden han votat que no volen els Jocs Olímpics d'hivern del 2022. Tot i que l'actual president del COI és alemany i que el muniquès Franz Beckenbauer havia predicat les excel·lències del projecte, els bavaresos han dit majoritàriament que no. No volen més complexos turístics ni més especulació ni més superinstal·lacions esportives ni més autopistes ni més obres públiques ni més carretades de visitants ni més deturpació del medi natural ni negocis foscos emparats pel Comitè Olímpic.

Que en són, de rucs, aquests bavaresos! Potser sí que ja tenen prou pistes d'esquí i prou autopistes, però el progrés no té aturador. Qui diu progrés diu la pela, l'afany de construir, de fer grans inversions per satisfer la voracitat dels gegants del totxo i del diner ràpid. Que n'aprenguin de nosaltres, que som un país petit que predica amor a la naturalesa i que fa bandera de la cultura, però que no està per romanços i sospira perquè ens colonitzin. Quan aquell megaimperi de Las Vegas volia venir per fer un macronegoci dels més xarons i tèrbols, va ser saludat amb una trempera entusiasta. Sí, vinguin! Facin, desfacin, estem a les seves ordres. Entatxoni el territori de babaus de perfil ras, que no ens ve d'uns quants milions més per quilòmetre quadrat. Més val púrria que cultura!

Els bavaresos renuncien a la pluja de llocs de treball d'uns Jocs, que és el gran esquer de qualsevol projecte faraònic. Vivim de promeses de llocs de treball. Precaris, és clar, temporals, amb contractes porqueria, sí, però que mouen grans fortunes. Que se les reparteixin els de sempre i que ens quedem amb el país fet una mè, no hi fa res. Si genera o diu que genera llocs de treball, tot s'hi val. Quan dic tot, vull dir tot. El més important és no perdre el tren del progrés, com han fet els bavaresos. Són uns rucs.