Femení i contraproduent
Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Barcelona el XXV Congreso Estatal de Mujeres Abogadas. Ho escric en castellà perquè quedi clar l'abast territorial de l'esdeveniment. El lema del democràtic congrés ha estat Les agressions a les dones. Durant tres dies tot un seguit de senyores advocades han reflexionat, discutit, fet “tallers de treball” i taules rodones sobre la situació de violència (poca broma!) que pateixen les dones en aquest país i en d'altres. Que bé! Quina manera més actual, lúcida i intel·ligent de defensar els drets d'una part de la ciutadania i d'anar cap al futur en la igualtat d'oportunitats entre homes i dones! Quina activitat més plural i igualitària! Quanta democràcia real! Que poc sectari! Quina manera més productiva de corregir un flagell social, deixant fora del discurs les reflexions i les adscripcions dels homes. És a dir, obviant la necessitat de coparticipació en qualsevol debat sobre aquest tema des de l'altra meitat de la població. Quina fórmula més idònia per aconseguir que les senyores siguin interlocutores competents i amb autoritat real en qualsevol escenari!
Realment si en aquests moments encara algú pensa que fórmules com aquesta afavoreixen la paritat entre gèneres, és que té les coses molt mal enteses. Mentre es consideri que segmentaritzar voluntàriament i públicament dones i homes vol dir afavorir els drets de les primeres, és que les coses no van ben encarrilades. En aquesta columna ja he dit més d'una vegada que qualsevol mostra de condescendència, proteccionisme mal entès i greuge comparatiu envers el gènere femení em sembla imperdonable, d'una estupidesa inconcebible i una injustícia que cal modificar des de qualsevol àmbit d'incidència pública i privada. Ara bé: que aquesta reconducció de models de conducta s'hagi de fer amb instruments com un congrés exclusivament per a dones seria còmic si no fos perquè és perillosament contraproduent i manipulador. I si, en lloc d'un congrés d'advocades, la consigna d'assistència hagués deixat clar que només s'hi podien inscriure senyors? Algú hauria pensat que realment s'hi podrien tractar temes preocupants i comuns a tota la societat? Va, home, va! No fem riure! Ah, i no s'ho perdin: com en tots els congressos amb cara i ulls, en aquest també ha celebrat un “sopar i ball”. No sé si a aquesta activitat celebrada a l'hotel Majestic hi deixaven anar senyors. No ho sé. En tinc dubtes. En el programa no s'especificava.