Moments de veritats

Hi ha moments professionals que més que feina semblen regals. I sé que dir això pot sonar malament al gremi, però és just reconèixer que una de les millors coses que et regala el periodisme és el conèixer. I conèixer en el sentit més extens del terme. Avui sóc feliç d'haver conegut molta gent aquests darrers tres dies, a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, i el motiu ha estat els 25 anys del premi Sakhàrov a la llibertat de consciència. Ha reunit a la capital francesa la majoria dels premiats, i entre ells i elles, dues veus femenines destacades: la premiada enguany, la pakistanesa Malala Yousafzai, i la israeliana Nurit Peled-Elhanan.

A la cerimònia, a la Malala l'acompanyava el seu pare, un mestre valent que ha arriscat la vida al seu país per dir que nens i nenes són iguals, i tenen dret a poder estudiar, a poder formar-se. En el dia de la infància, una jove de 16 anys vestida amb un discret vestit gris, un preciós mocador taronja, denunciava que hi ha 57 milions de nens al món a qui la pobresa, la violència, la ignorància, no els permet estudiar. I ella no només es reivindica com la veu d'aquests infants, sinó com el vehicle que ha de permetre fer sentir la seva veu arreu per transformar aquesta realitat. Malala, la musulmana Malala (que així s'ha reivindicat d'entrada), deia això amb mitja cara paralitzada a conseqüència de l'acte criminal que per poc la mata, el dia mundial de la infància, i el dia contra la violència contra les dones. L'altra metàfora de la jornada, una israeliana que fa uns anys va perdre una filla de 13 anys en un atac suïcida a Jerusalem Oest. Avui Nurit Peled-Elhanan acusa l'estat d'Israel d'opressor del poble palestí; d'educar els seus fills en l'odi i el racisme cap als àrabs amb l'únic objectiu de formar soldats d'un conflicte que cap potència al món no vol resoldre.

Regals que et dóna tot sovint aquesta feina. I que també cal valorar en espais com aquest.