Entendre la diferència

ada vegada que em truquen d'algun centre espanyol de venda o assistència telefònica solen equivocar-se amb el meu nom de pila. “Don Míkel?, em diuen, com si un servidor fos basc o ningú els hagués ensenyat a llegir, perquè no sé on veuen l'accent a la i de Miquel.“Don Miguel”, em deixen anar també sovint, com si en la fitxa amb les meves dades que tenen a la pantalla de l'ordinador la q del meu nom s'hagués convertit miraculosament en una g, tal com m'ho feien escriure a l'escola franquista de petit. De tant en tant, però, em sorprenen, com l'altre dia, quan l'operadora em va preguntar si estava parlant amb en Maikel Riera, talment com es podria pronunciar en anglès el nom català de l'arcàngel cap de la milícia celestial. Sorprès, vaig corregir la meva interlocutora, però aquesta va errar de nou: “Entonces, don Miguel...”, va seguir. Ja no vaig tenir més esma de corregir-la i, amablement, vaig acomiadar-me'n.

Les anècdotes amb la pronunciació catalana del meu nom de pila –d'altra banda, ben fàcil de dir per a un castellanoparlant– són ben reveladores de com a Espanya, en general, es valora poc la diferència, per no dir que sovint es menysprea directament. Coses banals com dir correctament un nom en una de les llengües properes i oficials de l'Estat haurien de ser importants per a les grans companyies espanyoles, però és evident que, si ja no donen importància a qüestions com aquestes, com poden tenir-ne en compte d'altres més vitals per als catalanoparlants, com ara la de l'etiquetatge o l'ús social en altres àmbits? D'altra banda, si ja no valores –ni t'han ensenyat a fer-ho de petit, sinó més aviat tot el contrari– la diferència lingüística, com pots donar importància a altres diferències culturals, ideològiques o de sentiment de pertinença nacional? Com poden entendre, per tant, molts espanyols res del que passa a Catalunya i del que senten i pensen una àmplia majoria de catalans, si els domina el menyspreu i, sobretot, la ignorància? En voleu més proves? L'enquesta que dimarts passat publicava El Mundo sobre la independència de Catalunya. No hi havia ni una escletxa per a l'entesa i la comprensió cap als catalans, ni perspectives que n'hi pugui haver en un futur pròxim. I encara n'hi ha que propugnen terceres vies.