Caves

Fa temps que la família Vila sembla un hospital i l'altre dia la mare va dir tímidament, quan les botigues ja havien tancat: “Avui era el meu sant.” A casa sempre hem celebrat el sant i de seguida vaig baixar al paquistanès a comprar una ampolla de cava, ni que fos per beure'ns-la amb malenconia. La majoria d'ampolles eren de Freixenet. A més, eren les més barates i jo –què hi farem– tinc tendència a la garreperia. Anar escanyat per no haver d'escriure fent el tonto, ha donat als diners una importància que no haurien de tenir a la meva vida. Ho comento perquè el preu no estava en discussió, però el fet és que, ni tan sols amb aquest incentiu, em va passar pel cap de comprar un Freixenet. El propietari s'ha presentat aquests dies com un empresari compromès defensant la unitat d'Espanya davant d'un suposat boicot dels independentistes. Jo crec que mirava de fer-se la campanya de Nadal. I també penso que estaria bé que, a Freixenet, a més de fer publicitat milloressin els seus caves. Potser sóc injust. Potser hi ha un Freixenet excels que desconec però, fins ara, tots els caves d'aquesta marca que he begut –o que m'han obligat a beure en actes socials– m'han semblat inenarrablement grollers.

El fet que Freixenet exporti més que d'altres caves no diu res de la seva qualitat ni del paladar dels catalans, i en canvi sí que diu de fins a quin punt es pot millorar la imatge que donem al món. Com alguns diaris que fins fa dos dies es llegien perquè no hi havia res més, el problema de Freixenet no és el boicot dels independentistes, sinó l'aparició de caves petites que van fent forat dins del país i que si no exporten més és perquè, per raons òbvies, la representació internacional no és el fort de Catalunya. Parlem de talent i d'esperit emprenedor, però sembla que els únics empresaris dels país siguin els que, en nom de la unitat d'Espanya, defensen un monopoli assolit en un marc polític i econòmic molt diferent de l'actual. Per si algú té curiositat, vaig comprar un Parxet etiquetat en castellà, que era el millor cava a disposició i una de les primeres marques que es van obrir pas entre els mamuts. Davant del panorama, ens el vam acabar tot. I a mi encara em van faltar un parell de copes –posats a fer, amb un raget de vodka.