Un gest de dignitat

No sé si hem valorat prou el gest del compositor i pedagog musical Josep Soler i Sardà, que aquesta setmana ha rebutjat la Medalla d'Or al Mèrit en Belles Arts concedida pel govern estatal i que el proper 10 de desembre li havia d'imposar Joan Carles de Borbó. El mestre Soler ha dirigit una carta al ministre Wert i una altra al secretari d'Estat de Cultura, Lasalle, explicant el perquè de la renúncia, demostrant que la coherència és la forma més excelsa de la dignitat de la persona, un gest que és per sobre de premis i canongies. Josep Soler és un dels creadors més importants del país, membre de la coneguda com “generació del 51” i treballador incansable en el món musicològic. Multiguardonat, segurament és més que mereixedor de la medalla que ara volia ser honorada amb el seu nom. Però també és un home íntegre, que pot afirmar amb contundència: “A la meva edat només em resta un mínim de vergonya per no acceptar segons quines coses.” I pot dir: “En el futur les meves obres parlaran de la meva responsabilitat, però ara és la meva consciència la que ha de parlar i a la qual he de seguir.” El rebuig a la medalla el sustenta en el fet que se sent menyspreat “en la tasca docent i artística que no semblen interessar al govern al qual vostès pertanyen” quan el govern Rajoy i especialment el ministre Wert són completament insensibles en els temes d'ensenyament i cultura, camps que “en cert sentit sempre han estat un desastre, però ara és l'apocalipsi”. Encara, Josep Soler cita un ampli memorial de greuges i recorda “la desastrosa gestió i els continuats enganys d'aquests senyors que governen Espanya”, a més de recordar que “com a català tampoc no puc acceptar aquest reconeixement”.

Amb el seu gest, Soler ha donat una de les seves classes magistrals, amb paraules que interpreten la musicalitat d'una vida dedicada a ensenyar, no solament en el món de l'art sinó, sobretot, en les formes de dignitat personal i col·lectiva. Gràcies, mestre, pel vostre exemple.