Mariano Wallace

Alex Salmond ha presentat el llibre blanc de la independència per vendre els avantatges del sí en el referèndum a Escòcia. Un referèndum que, per ara, guanyaria el no amb el 47% dels vots. El sí suma, de moment, un 38% de suports. Al marge de presentar una Arcàdia feliç amb menys impostos i més estat del benestar, i de les particularitats ja conegudes, s'hi deixa clar que el nou país demanaria l'adhesió a la UE en cas de ser expulsat, per tornar-ne a formar part el 24 de març del 2016, dia de la independència definitiva. Salmond, hàbil i diplomàtic, mai ha volgut manifestar-se sobre Catalunya. En una entrevista concedida a l'Avui el desembre del 2008 a l'hotel Majèstic va dir coses com “no em correspon a mi recomanar res als catalans”. O “Espanya als espanyols, Catalunya als catalans i Escòcia al senyor Salmond”. O “l'últim que voldrien els catalans és que un escocès els vingués a dir què han de fer”. En canvi, en la recent cimera hispanofrancesa, Mariano Rajoy es va permetre el luxe d'entrar en afers interns d'un altre estat: “M'agradaria que es presentés amb realisme als escocesos la conseqüència d'aquesta secessió, perquè els ciutadans tenen dret a estar molt ben informats quan han de prendre decisions d'aquesta envergadura. Una regió que obtingués la independència d'un estat de la UE, quedaria fora de la Unió.” Rajoy va tornar a cometre l'error d'internacionalitzar, de retruc, la causa catalana. I va veure com François Hollande sí que evitava cap comentari, ni a favor ni en contra, de Catalunya, perquè és una qüestió que competeix “a la sobirania espanyola”, cosa que venint d'un estat jacobí deu irritar La Moncloa. Però, sobretot, Mariano Wallace, que ja és una màquina de fabricar indepes catalans, es va rebel·lar com l'arma secreta per fer augmentar els suports del sí a Escòcia. A ningú li agrada que vinguin de fora a treure el Papu.