Final infeliç

Tal com va informar l'edició gironina d'aquest diari fa set dies, una cinquantena de membres del Moviment Democràtic de Dones va tallar l'N-II a prop de la Jonquera per protestar contra el tràfic de dones i l'explotació sexual. Tot just una cinquantena de manifestants i encara gràcies, perquè sembla que a la societat en general el creixement exponencial de l'esclavitud sexual a Europa li importa un rave. Per tenir una idea de què significa el tràfic de dones per a les mateixes dones traficades, només cal mirar, per exemple, la pel·lícula Sex Traffic (Anglaterra, 2004) que, basant-se sempre en fets reals, narra la història de dues noies moldaves que són violades i apallissades pels seus macarrons abans de ser obligades a prostituir-se en condicions infrahumanes. A Barcelona mateix, es calcula que un 80% de les 15.000 prostitutes que hi treballen no havien exercit aquesta feina abans d'arribar-hi, cosa que suggereix que moltes d'aquestes noies s'estan prostituint contra la seva voluntat. Dit d'una altra manera, són violades diàriament. Les bandes xineses, per exemple, controlen 138 bordells barcelonins en què –segons la revista El Triangle– s'obliga les prostitutes a viure-hi 24 hores al dia, sota amenaça de mort. En dos anys, els Mossos han rebut unes 300 denúncies vinculades a l'explotació sexual, incloent-hi 157 casos de prostitució de menors i persones discapacitades. Malgrat això, les autoritats civils continuen tractant aquest esclavatge modern, que deu constituir l'abús de drets humans més greu i més estès de tot Catalunya, com si fos un problema merament estètic, tot fent fora les prostitutes dels carrers i les carreteres a base d'ordenances, creient-se justificats, potser, pel conegut refrany “Del que els ulls no veuen, el cor que no se'n sent.” Sense adonar-se, potser, que la realitat que han aconseguit amagar es reflecteix millor en el famós eslògan (lleugerament parafrasejat) de la pel·lícula Alien: “Al bordell, ningú no sent els teus crits.”