PISA: no ens movem
Aquesta setmana s'han fet públics els resultats de l'informe PISA de l'any 2012. De les tres competències que avalua (comprensió lectora, matemàtiques i ciències) s'ha aprofundit més en la competència matemàtica, igual que al 2003. Per això resulta escaient comparar els resultats en matemàtiques entre els informes dels anys 2003 i 2012. En el cas de Catalunya es pot dir que som on érem. La puntuació del 2003 va ser de 494 punts (6 punts per sota de la mitjana de l'OCDE) i la del 2012 ha estat de 493 punts (ara només 1 punt per sota de la mitjana de l'OCDE). Pel que fa a les altres dues competències avaluades, Catalunya ha obtingut 501 punts en comprensió lectora (3 més que al 2009 i 5 per sobre de la mitjana de l'OCDE) i 492 en competència científica (aquí 5 punts menys que en l'edició de 2009 i 9 menys en relació amb la mitjana de l'OCDE).
En competència matemàtica Catalunya té, en els nivells inferiors que mesura PISA (nivells -1 i 1), el 20% d'alumnes de 15 anys avaluats (3 punts per sota de la mitjana de l'OCDE). El 2003 teníem el 19% (més de 6 punts per sota de la mitjana de l'OCDE). O sigui que en els nivells més baixos, pràcticament, també som on érem en comparació amb nosaltres mateixos però ens hem apropat més a la mitjana de l'OCDE la qual cosa, en aquest cas, no resulta positiva. Pel que fa als nivells 5 i 6 superiors de PISA, Catalunya hi té el 8,7% d'alumnes (quasi 4 punts per sota de la mitjana de l'OCDE). Aquí també, pràcticament, som on érem el 2003 quan teníem el 8,9% d'alumnes en els nivells alts (i també amb 4 punts per sota de la mitjana de l'OCDE). Es pot afirmar que en aquests nou anys no hem guanyat posicions en excel·lència ni hem reduït alumnes en els nivells inferiors. Disposem, doncs, al 2012 gairebé d'una foto fixa de nosaltres mateixos en relació amb nou anys enrere.
Què ha succeït durant aquests anys perquè el sistema s'hagi mantingut de forma tan estancada? Per un costat, si exceptuem els darrers anys, la inversió en educació ha augmentat (a Espanya un terç més des del 2003) però també cal tenir en compte que, en el cas de Catalunya, ha rebut un contingent molt important d'alumnes procedents de la immigració que ha comportat que els professors, i els centres, hagin hagut de fer un esforç afegit per poder-los incorporar a les llengües del país i a la plena normalització escolar. I aquest és un element a tenir en compte, no perquè es tracti d'alumnes d'origen immigrant, sinó perquè generalment ha significat l'augment de famílies desafavorides que requereixen més recursos i esforços per part de les administracions i dels educadors. No és l'alumne immigrant que fa baixar els resultats generals sinó la pobresa, la condició desafavorida econòmicament i cultural de la seva procedència que juga en contra de les seves oportunitats educatives. I és aquí justament on cal invertir molts més esforços per evitar la consolidació de bretxes educatives.
Quines recomanacions fa PISA atenent als nostres resultats? En primer lloc, que prioritzem la formació dels mestres. Ens cal millorar la seva selecció (per aptituds però també per actituds) tot afavorint que treballin en equip i amb més autonomia, que aprofundeixin en la didàctica del que ensenyen (en com ensenyar) per vincular més els aprenentatges dels alumnes amb el món real i que, amb unes millors condicions de feina, puguin augmentar les expectatives sobre els resultats dels seus alumnes. Al mateix temps haurien de créixer també les expectatives de les famílies en relació amb els seus fills tot fent-les més coresponsables de la seva formació. I per tot això ens cal un major compromís de tota la societat per forçar l'agenda política a situar l'educació en el centre de les prioritats del país.
