L'escàndol del Palau entra en un nou escenari
Fèlix Millet i Jordi Montull es van embutxacar més de 23 milions d'euros dels comptes del Palau de la Música. Les dades de les auditories definitives, que es van fer públiques aquest divendres certifiquen la gravetat de l'escàndol i el situen en una nova dimensió judicial, atès que s'ha comprovat que una part dels diners estafats (uns tres milions) van ser aportats pel consorci participat per l'Estat espanyol, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. Parlem, doncs, de desviament de diner públic, un delicte molt més greu que els imputats fins ara als dos principals responsables del saqueig, i que fa necessària una revisió de les mesures cautelars que el jutge instructor del cas els va imposar el 16 d'octubre passat. I parlem, també, d'un altíssim grau de negligència per part de les administracions, que no van complir la seva obligació i no van vetllar pels diners dels contribuents que, a parts iguals, es van aportar a la institució. Les disculpes i els anuncis de mesures de control de les subvencions no són suficients i la magnitud de l'escàndol exigeix l'assumpció de responsabilitats polítiques. En aquest sentit, l'actitud dels membres del patronat, que divendres mateix van dimitir en bloc després d'assumir els errors comesos i per facilitar la transició, hauria de servir d'exemple.
No és una tasca fàcil, però el Palau de la Música ha de girar full i encetar a partir d'ara una etapa marcada per la renovació, la transparència i, sobretot, l'estabilització d'un centre de gravetat que en els últims anys s'havia vist notablement desplaçat pels interessos particulars de Millet i els seus còmplices. El Palau s'ha de tornar a centrar en l'Orfeó i la música i la cultura catalanes.
