Corrupció, desafecció i promeses incomplertes
La desafecció ciutadana respecte dels polítics efectivament ha augmentat arran dels casos de corrupció que s'han descobert les últimes setmanes a Catalunya. Malgrat que tant el cas Millet com el cas Pretòria encara estan sub iudice, en l'imaginari col·lectiu s'ha instal·lat una sensació d'impunitat que només es podrà superar amb el temps i l'aplicació de mesures correctores reals per trencar amb les dinàmiques d'opacitat que tradicionalment han envoltat l'exercici de la política i la gestió pública. Amb falses promeses i compromisos incomplerts no s'arriba enlloc, o millor dit, s'arriba a la desafecció que ara tant preocupa als nostres polítics i que de fet ja fa temps que es manifesta, com ho demostra la cada cop més baixa participació en unes eleccions. Més enllà de perseguir-la, la corrupció s'ha d'evitar a partir de mesures de control reals i serioses a les quals han d'estar sotmesos, per exemple, tots els concursos públics i l'ús al qual acaba destinat el diner públic. És cert que l'administració pública com a tal ja està sotmesa a molts filtres, però la realitat ha demostrat que no són suficients. I no han estat suficients perquè les mateixes institucions públiques no hi han acabat de creure ni d'apostar mai. Per lluitar contra la desafecció cal desterrar el fantasma de la corrupció, i això només es podrà fer amb un pla de xoc multilateral que passa per una nova llei electoral que no tingui com a eix central l'actual sistema de partits, per una limitació en l'exercici de càrrecs públics que permeti acabar amb la figura del candidat perpetu, i per la creació d'òrgans de control de la gestió pública amb poder i capacitat real per poder denunciar i censurar les males pràctiques i els abusos.
