Diagnòstic: amputació del nostre llegat (un cop més)

Més guerra pel patrimoni. Els hereus del fotògraf Agustí Centelles, els seus fills Sergi i Octavi, arran del que ells consideren un tracte no prou adequat de la Generalitat per adquirir el llegat del seu pare, han optat per inclinar-se per l'oferta del Ministeri de Cultura. L'Estat sembla decidit a adquirir el fons Centelles sense que es tingui en compte l'interès legítim del govern català per vetllar per un patrimoni històric, que si bé, com va dir ahir el conseller Tresserras, és en el seu contingut, «de la humanitat», té en la seva forma material un destinatari clar: el poble català. Aquesta idea la va deixar clara el mateix Centelles quan va escriure al seu fill Sergi una carta des del camp de refugiats de Bram, en què deixava clar que la redactava en català perquè el seu fill no oblidés mai l'orgull de país. Està clar que el ministeri ha entrat en una dinàmica de competència deslleial. La Generalitat és estat també i, per tant, és absurd entrar en competència per un llegat que, sense cap mena de dubte, ha de quedar-se a Catalunya i no anar, paradoxalment, a Salamanca, en un gest que sembla fet amb males arts en contraposició a la força de la llei que va fer retornar els papers de espoli a Catalunya. Cal afegir a l'enrenou l'actitud dels fills, que sembla desautoritzar la voluntat del pare. Es queixen de la indefinició del Departament de Cultura, que ahir va aportar proves documentals que testimonien que el seu interès era ferm i amb voluntat d'arribar a un acord. Tot plegat, més dinamisme de la Generalitat, millor assessorament als germans Centelles i una visió parcial del ministeri del que és estat, ens ha portat al que un cop més representa l'amputació del nostre llegat històric.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.