L'actuació contra les ràdios il·legals no es pot fer esperar

A Catalunya hi ha actualment prop de dues-centes ràdios que emeten sense llicència, cosa que representa que hi ha una emissora il·legal per cadascuna de les privades legals. Una situació que el sector considera insostenible, per la competència deslleial que representa i per les interferències que ocasionen; mentre que els oients no entenen com pot ser que aquestes emissores puguin actuar amb impunitat quan en molts casos se sap amb pèls i senyals on són i qui hi ha al darrere. És cert que no totes les emissores il·legals es poden posar al mateix sac, ja que hi ha des de les ràdios que no tenen cap ànim de lucre –previstes en la llei però no regulades– fins a d'altres de musicals o religioses amb finalitats comercials. I també és cert que no es tracta d'un fenomen nou. Però el fet que s'hagi disparat els últims anys fa encara més urgent establir eines de control eficients i regular el que calgui per ordenar el dial. L'administració catalana diu que fa tot el que li permet la llei, però hi afegeix que en tractar-se d'un sistema molt garantista el procés fins a obtenir la resolució per clausurar una emissora il·legal es pot allargar dos anys. Això és una mostra més que massa sovint la llei va al darrere de la societat a l'hora d'establir mecanismes per afrontar situacions noves. Si els que volen infringir la llei ho tenen massa fàcil, és evident que la solució és canviar-la i dotar-la d'eines que permetin actuar amb més eficàcia i més rapidesa. I sembla que la proposta que l'administració pugui ocupar les freqüències que no es fan servir i la regulació de les emissores sense ànim de lucre va per aquest camí. Però ara cal fer el més difícil i el més important, que és dur a terme aquests canvis, perquè ja es fa tard.