Una altra gran diada de Sant Jordi

El temps d'ahir va acompanyar com no ho ha fet segurament els últims anys –feia sol, però no molta calor– i va contribuir, com és habitual, a fer que més gent sortís al carrer, i el Sant Jordi d'enguany s'ha convertit en una de les diades més massives que es recorden. Els temors, expressats per floristes, llibreters i entitats diverses –en el sentit que el fet de ser diumenge faria minvar l'assistència de públic a les parades de llibres i roses– no es van complir de cap manera i, des de primera hora, els catalans van omplir carrers i places arreu del país en una altra demostració de civisme, cultura i tradició única al món. La diada de Sant Jordi va demostrar, un any més, que encara té camí per créixer i també que els ciutadans s'hi aboquen a participar en massa, com no ho fan en cap altra festa tradicional del calendari. Els beneficiats de tot plegat en van ser, naturalment, autors, llibreters, editors i floristes, però també un munt d'entitats de tota mena que aprofiten Sant Jordi per donar-se a conèixer i per fer una mica de calaix per finançar les seves activitats. És un còctel de cultura i tradició, any rere any, que sorprèn, i molt, els escriptors estrangers que hi participen i els turistes que aquests dies ens visiten.

La diada de Sant Jordi serà, segurament ben aviat, reconeguda com a patrimoni immaterial de la Unesco. Serà un reconeixement ben merescut a la feina de molta gent però, sobretot, a aquells que en els moments més foscos de la dictadura no van dubtar a continuar una tradició que volia defensar la llengua i la cultura catalanes. Per això, com va dir ahir molt encertadament el president Puigdemont, no seran pas els hereus polítics d'aquells que van perseguir-nos com a país els que finalment aconsegueixin el suport de la Unesco.