Un país que decideix

Ahir Catalunya va donar un exemple de democràcia i de civisme. De democràcia, perquè al cap de gairebé trenta anys d'autogovern una iniciativa sortida del cor de la societat civil ha obert el camí perquè tots els ciutadans del país es puguin pronunciar directament i sense intermediaris polítics i institucionals sobre el seu futur com a país.

Un camí que en els mesos vinents adquirirà encara més recorregut amb les consultes que seguiran en molts altres municipis, perquè la voluntat col·lectiva s'ha autoimposat el repte que tothom que vulgui pugui votar i ho faci en el sentit que cregui més convenient. I un exemple de civisme, perquè tant l'organització de les consultes que es van celebrar ahir com els votants que van acudir a les urnes ho van fer amb un rigor i una actitud de plena normalitat elevant la consulta a la categoria que es mereix i que la legislació vigent li nega. Un contrast ben curiós amb els mitjans d'informació internacionals, que sí que s'han fet ressò de la jornada encuriosits i admirats pel clima de normalitat que han observat en un referèndum popular de les característiques del nostre.

El 13-D serà sens dubte una data per a la història del país i no caldrà exagerar la relativitat de les dades de participació i de vots afirmatius de la diada d'ahir perquè aquesta afirmació esdevingui una realitat. N'hi haurà prou amb l'exemple donat pels organitzadors i pels votants perquè el signe positiu de tot plegat faci que la llista de municipis on s'espera continuar amb el referèndum s'incrementi i s'acceleri de manera notable. I que les persones inscrites en el cens d'aquestes poblacions s'adonin que la seva veu es pot fer sentir. Perquè ja és evident que aquest moviment ciutadà per l'autodeterminació és un fenomen viu que està damunt de partits i d'institucions i que la diada d'ahir va ser només una suma que segueix.