Ni deflació ni reactivació

Els preus del consum van tornar a pujar el novembre en taxa interanual després de vuit mesos en negatiu, dada positiva perquè una mica d'inflació engreixa la màquina de l'economia, i aquesta està molt encallada. Però això no s'ha de veure com un indici que la fi de la recessió és imminent, com pronostica el president del govern espanyol, ja que l'IPC no ha pujat perquè hagi augmentat la demanda de consum, sinó gairebé exclusivament per l'efecte estadístic que els derivats del petroli eren més cars el mes passat que un any abans. De fet, la inflació subjacent –la que no compta ni els preus de l'energia ni els dels aliments frescos– ha estat en taxes positives durant aquest període en el qual l'IPC general era negatiu i alguns temien que s'entrés en un període de deflació.

El més positiu d'aquesta evolució és que continua sent negatiu el diferencial de preus amb la mitjana de la zona de l'euro, i això afavoreix la posició competitiva de les empreses exportadores en els mercats exteriors, ja que no hi ha ningú que dubti que la reactivació no la causarà la revifalla de la demanda interna, que trigarà molt més a refer-se que l'externa.