Els interrogants sobre Díaz Ferrán com a empresari

La patronal CEOE continua assegurant que no hi ha motius perquè deixi de presidir-la Gerardo Díaz Ferrán, copresident d'Air Comet. És un empresari i, en temps de crisi, moltes empreses acaben malament, s'argumenta; però hi ha moltes maneres de gestionar una crisi, i aquesta no ha estat la més correcta.

Díaz Ferrán, que en el moment més fort de la crisi financera va arribar a demanar que es fes un parèntesi en l'economia de mercat, té un comportament com a empresari amb molts interrogants. Un dels més sonats, el que va provocar la primera mostra d'adhesió incondicional de la junta directiva de la patronal, va ser que Caja Madrid –de la qual és conseller– decidís reclamar-li un crèdit impagat després d'assabentar-se que no podria executar les garanties perquè també les havia donat per obtenir un préstec d'una altra entitat financera.

Tampoc ha demostrat que tingui un comportament ètic amb el tancament de la companyia aèria: mentre buscava un comprador, va entabanar els 640 empleats, que han estat treballant sense cobrar durant set mesos amb la promesa que, si calia, els pagaria les nòmines de la seva butxaca. I el mateix ha fet amb els clients: sabedor de la precària situació financera de l'empresa, no ha tingut cap escrúpol per anar ingressant els diners d'uns bitllets –les agències de viatges calculen que podria haver-hi fins a 70.000 afectats– que no serviran per a res, perquè de la nit al dia ha tancat assegurant que no té diners ni per comprar combustible. Les empreses són ben lliures de continuar defensant que un empresari com aquest és qui millor representa la seva manera de fer i el millor per demanar responsabilitat als treballadors.