Picant ferro fred amb la llengua

El Senat és la cambra que representa els diferents territoris de l'Estat espanyol però, paradoxalment, no s'hi pot parlar cap altra llengua que la castellana. Aquesta contradicció l'han tornat a posar per enèsima vegada damunt la taula una trentena de senadors de l'Entesa –integrada pel PSC, ERC, ICV, CiU, el PNB i el BNG– que reclamen una reforma del reglament que permeti redreçar l'anomalia democràtica que proscriu el català, el basc i el gallec. No serà fàcil. Tant el PSOE com el PP han tingut a les seves mans la majoria parlamentària suficient per acceptar, o fins i tot per impulsar, un retoc normatiu en aquesta direcció i ens hem fet un fart de sentir els presidents de la Cambra Alta i de la Cambra Baixa afirmar que simpatitzen amb les aspiracions lingüístiques dels parlamentaris catalans, bascos i gallecs però recordar a continuació que la llei no permet fer-les realitat. Per tirar-la endavant, la proposta ha de rebre el vistiplau majoritari del ple, i l'Entesa ha demanat que la votació sigui secreta amb l'esperança d'arrossegar el suport d'algun senador socialista o popular. No cal fer-se il·lusions: aquesta és una qüestió que el PSOE i el PP només accepten abordar en campanya electoral.