Política contra l’article 155
La República proclamada divendres viu els seus primers dies amb les mancances que es podrien esperar per l’aplicació dura de l’article 155 que va autoritzar el Senat espanyol i que va desenvolupar el president Rajoy. Fins ara, i a causa dels advertiments de l’Europa democràtica, aquesta aplicació ha estat quirúrgica i sobre el paper, però a la pràctica i des de la legalitat espanyola el Parlament de Catalunya està dissolt i el govern i el seu president, destituïts, al marge del cessament del major dels Mossos i de la tutela indirecta dels mitjans públics. Per primera vegada en tot el procés, en el qual l’independentisme ha jugat sempre amb avantatge i a l’atac, el govern espanyol va prendre la iniciativa amb la decisió de convocar eleccions per al 21 de desembre. És evident que és una jugada intel·ligent i dirigida a Europa i també destinada a posar en contradicció les forces d’obediència catalana, que defensen una legitimitat basada en els resultats del 27-S.
La decisió primera va ser ignorar aquestes eleccions. Però si es fessin, sense la participació de la majoria dels partits catalans, podrien legitimar de cara a Europa els resultats encara que la participació fos molt baixa. Per això aquests partits han de valorar el que podria suposar si, mantenint la declaració d’independència de divendres, de manera unitària o més àmplia decideixen aprofitar aquestes eleccions per mostrar la seva força a Europa i al món. Com podria, doncs, l’Estat espanyol deslegitimar els resultats d’una votació forçada per l’aplicació del 155 si fossin tan aclaparadors com van ser els de les últimes eleccions? Seria una manera de fer front a l’atac més dur que ha hagut de suportar l’autogovern català des de 1980 i una manera efectiva de preservar les nostres institucions.
