Els radars a la carretera no poden ser l'única solució

El RACC i el Servei Català de Trànsit van evidenciar ahir les seves divergències a l'hora d'aplicar mesures per reduir la sinistralitat a les carreteres. Mentre que els responsables del club automobilístic defensen que cal anar més enllà dels radars de control de velocitat i invertir més per millorar la xarxa viària, els responsables de Trànsit continuen enrocats que el control de velocitat ha de ser la mesura prioritària i el camí a seguir. No hi ha cap mena de dubte que la instal·lació de radars a les carreteres ha tingut un efecte dissuasiu decisiu en el descens de la mortalitat, però és igualment cert que les mesures sancionadores no poden ser l'única mesura si no es complementen amb la implicació directa de l'administració en la millora de la xarxa viària. Perquè l'administració, com a part directament responsable del trànsit i les seves conseqüències, té l'obligació de garantir unes vies de circulació segures. Això vol dir carreteres ben senyalitzades, ben asfaltades, amb mesures de protecció i ben il·luminades. I, malauradament, la nostra xarxa de carreteres no presenta aquest bon estat. Se'n construeixen de noves, sí, però moltes de ja existents presenten un estat deplorable i aquest factor també influeix en l'accidentalitat i la mortalitat. Per aquesta raó, l'administració, ja sigui la Generalitat, la Diputació o l'Estat, té el deure d'invertir més en la millora real de la xarxa viària. I la millora d'una carretera no és fer-hi pedaços. Els radars són un bon complement si hi ha una acció decidida per modernitzar la xarxa de carreteres, però prioritzar l'ús d'aquests aparells sense aquesta inversió en obres no fa res més que alimentar la sensació d'afany recaptador que tenen els ciutadans respecte a l'administració.