Les decisions sobre Catalunya, des d'aquí

L'àrea metropolitana de Barcelona necessita una nova línia de rodalies entre l'Hospitalet i Martorell? O hauria estat més profitós avançar en el tercer túnel per sota de Barcelona que ha de descongestionar tota la xarxa de rodalies i, també, els trens regionals? És lògic que l'aeroport del Prat hagi fet prevaler els vols de low cost i tingui una minsa representació de vols intercontinentals? La resposta a aquestes qüestions, i a moltes altres, la trobem en el fet que les decisions es prenen des de Madrid. La Generalitat hi intervé en el que pot, i matisa al màxim les decisions, però al final, per exemple, l'estació de Tarragona del tren d'alta velocitat ha acabat perduda a uns 10 quilòmetres de la ciutat... perquè el traçat es va fer des d'un despatx de Madrid... Ara, la cosa no queda aquí. A més, Madrid veta iniciatives de desenvolupament de Catalunya, com és el cas, com avança avui aquest diari, del fet que va vetar la possibilitat que Barcelona aspirés a repetir candidatura a uns Jocs Olímpics d'estiu. Mentre la possibilitat de fer uns Jocs voltava pel cap de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i d'algun dels seus col·laboradors més propers, es va demanar al Comitè Olímpic Espanyol quina opinió tenia sobre aquesta possibilitat, i aquest organisme va ser taxatiu: en cap cas, perquè això seria com furgar la ferida de Madrid. Tot i que un país no pot basar el seu creixement en esdeveniments internacionals, és obvi que uns Jocs aporten sempre una gran empenta, i que no és la mateixa, no ens enganyem, si són uns Jocs d'estiu o d'hivern. Madrid, un cop més, ha limitat la possibilitat de creixement de Catalunya i ha demostrat, novament, que aquestes decisions transcendentals per a Catalunya s'han de prendre des d'aquí.