Un pacte d'estat impossible

La conclusió més clara del debat que ahir es va viure al Congrés dels Diputats és que el famós pacte d'estat per afrontar la sortida de la crisi econòmica és un pacte impossible. Mentre el partit socialista impulsava la creació d'una comissió que neix tard i coixa i que s'ha autoproposat el complicat objectiu de trobar consensos per acordar les reformes necessàries, el líder del principal partit a l'oposició, Mariano Rajoy, deixava clar que només pot haver-hi acord si el PSOE accepta totes les seves propostes. La claredat de Rajoy no deixa entreveure cap dubte sobre el futur que espera als integrants de la comissió: segons ell, l'únic camí per superar l'actual situació és la dissolució de la cambra i la convocatòria d'eleccions. Descartada definitivament la complicitat de l'oposició, a Zapatero només li queda el recurs d'aferrar-se a les poques dades positives que treuen el cap entre la desfavorable estadística de la destrucció de llocs de treball. Però el fet que, per primera vegada en dos anys, el quart trimestre de l'any hagi registrat un augment del consum privat de les famílies no és suficient per aixecar l'ànim de la gent ni tampoc per restaurar la confiança d'un govern.