L'Ebre diu que no als residus nuclears i a altres «agressions»

La segona gran mobilització ciutadana contra la candidatura d'Ascó al magatzem de residus nuclears va aconseguir doblar, aproximadament, el suport rebut per la causa a Ascó mateix a finals de gener. El «no» ha crescut i, de fet, en l'àmbit institucional, són més que aleshores els ajuntaments que han aprovat mocions contràries que Ascó tingui el magatzem temporal centralitzat. I el Parlament, ara també amb el suport del PSC, aprovarà una altra resolució en contra de la instal·lació de l'MTC a Catalunya. Des d'aquest punt de vista, la falta de consens és més evident que mai. La mateixa por que va portar l'Estat a endarrerir el procés de selecció i a conduir-lo mig d'amagat, sense naturalitat ni diàleg, fins que se'n van publicar les bases al BOE, li reporta ara, en relació amb el que sembla que és el candidat predilecte d'Enresa, l'arrelament d'un rebuig considerable i d'una situació de confrontació –també hi ha partidaris de la instal·lació, alguns també organitzats en plataforma– basada en els crits d'última hora, sense un debat serè que els responsables del procés no van voler propiciar quan tocava. Ahir els contraris al cementiri nuclear van tornar a aixecar la veu i van fer valer els seus arguments, que no són pocs, començant per la falta de consens mateix. Però el seu «no» no només ha crescut, sinó que també s'ha engreixat. Ahir s'hi van afegir les plataformes que rebutgen el mapa eòlic impulsat per la Generalitat i les que reivindiquen un cabal ecològic per a l'Ebre. Motius de pes, també, però que amb la intenció de reforçar el «no» nuclear acaben desenfocant una causa que és la que és, i no cap altra. L'al·legat territorial generalitzat i a la defensiva no sabem ben bé si fa un favor a la lluita legítima contra les intencions d'Ascó o si li desordena arguments.