Els diners públics, a un banc públic

Periòdicament apareixen directius d'entitats financeres que neguen que l'aixeta del crèdit continuï tancada i atribueixen el poc moviment que hi ha al fet que la clientela no en demana. Aquesta presentació de la realitat contrasta amb les dades demolidors que ahir va explicar el president de l'Instituto de Crédito Oficial: aquest organisme públic –que no es dedica a totes les línies de negoci bancari– gestiona només el 2% dels actius del sistema financer espanyol, però té una penetració del 73% en les operacions de crèdit a termini superior a un any i amb import inferior al milió d'euros.

La constatació que els avals estatals i el diner barat i sense límits que el BCE han posat a disposició dels bancs i les caixes no han servit per al que havien de servir –proporcionar-los diners perquè els poguessin deixar a empreses i famílies– ha portat el govern espanyol a plantejar que l'ICO ampliï l'activitat i es dediqui a fer de banc directament. Ho planteja com a mesura provisional i subcontractant el servei a alguna entitat financera –que així cobrarà més comissions sense arriscar res–, però posats a fer seria millor la creació d'un banc públic com cal.