Una reforma sanitària històrica però aigualida

El president dels Estats Units, Barack Obama, ha definit l'aprovació de la reforma sanitària per part de la Cambra de Representants com un triomf per al poble i el sentit comú, però ell mateix també ha hagut de reconèixer que l'abast dels canvis és molt menys ambiciós del que pretenia. En realitat, tot i que està pensada per beneficiar trenta milions de persones que fins ara no tenien cap mena de cobertura assistencial, la reforma quedarà reduïda a dues qüestions. La primera, la regulació de les assegurances mèdiques, en un sector que sotmet els ciutadans a unes clàusules abusives que, d'un any a l'altre, permeten augments espectaculars de les quotes, i que ara restarà subjecte a un control més estricte de l'administració. La segona qüestió és la previsió d'importants subvencions per als ciutadans nord-americans que no es puguin permetre una d'aquestes assegurances. Com es veu, es tracta d'un sistema que, malgrat els canvis acordats, queda molt lluny del que s'aplica a l'Estat espanyol i del concepte de l'assistència universal. Un concepte, a més, que la nostra societat ha assimilat de manera errònia amb la gratuïtat del servei públic, perquè la sanitat no és de franc ni aquí ni enlloc. Als Estats Units es finança amb les quotes de les assegurances, i a l'Estat espanyol, amb les quotes de la Seguretat Social. Obama, d'altra banda, necessita encara el vistiplau del Senat per culminar els seus plans, i s'enfronta a l'amenaça dels republicans, que sospesen la possibilitat de recórrer al Tribunal Suprem per frenar-lo. Mentrestant, ha hagut d'aigualir la promesa electoral deixant fora del finançament públic els casos d'avortament. Un triomf per al poble, potser sí, però no pas tant per al seu president.