Entre el populisme i l'extrema dreta

Tot i que les eleccions regionals italianes han acabat amb un empat tècnic entre el Poble de la Llibertat del primer ministre Silvio Berlusconi i el centre-esquerra representat pel Partit Demòcrata, són dos augments importants allò que se n'ha de destacar: d'una banda, l'increment de l'abstenció i, de l'altra, la puja de la Lliga Nord, l'aliat xenòfob de Berlusconi rere el qual hi ha la dreta més extrema. Malgrat el caràcter regional dels comicis, la lectura a escala nacional beneficia una vegada més l'aliança entre Berlusconi i Bossi. El primer ministre pot estar content perquè, malgrat l'empat, ha arrabassat quatre grans regions al Partit Demòcrata. També ha d'estar-ho Bossi perquè lidera l'únic partit que millora les seves posicions arreu i perquè ha aconseguit resultats importants a les grans ciutats. Mentrestant, les esquerres ja han assumit que costarà fer arribar el seu missatge a l'electorat amb vista a les eleccions generals. El gir social conservador es consolida i Itàlia sembla condemnada (autocondemnada) a oscil·lar entre l'extrema dreta i un populisme que Berlusconi continua rendibilitzant a pesar dels continuats escàndols amb la justícia i amb les faldilles.