La tebiesa que encoratja els excessos del PP al Cabanyal
L'ampliació d'una avinguda pel mig del Cabanyal, l'històric barri de València, és l'últim exemple de la indissimulada depredació urbanística que practica l'Ajuntament de Rita Barberá (PP), però també una mostra de la feblesa dels mecanismes de defensa de la societat civil –els veïns organitzats– contra el totpoderós aparell administratiu i la indolència judicial. El litigi, que ja fa una dècada que dura, va experimentar un gir inesperat l'any passat, quan el Tribunal Suprem va atorgar el paper d'àrbitre al Ministeri de Cultura perquè determinés si els enderrocs del consistori representaven un espoli del patrimoni cultural o no. El departament de González-Sinde, avalat per sòlids informes tècnics, va concloure que les demolicions eren, en efecte, un espoli i, en conseqüència, les va prohibir. Però el PP valencià no coneix límits, i ha ignorat l'ordre ministerial amb la cobertura legislativa de les Corts Valencianes, que han improvisat una llei que revoca de facto les disposicions del govern espanyol. I els enderrocs han tornat, i ho han fet amb una redoblada oposició veïnal i amb la inexplicable col·laboració del delegat del govern, Ricardo Peralta, a les ordres del qual hi ha els agents de la Policía Nacional que, lluny de mantenir un paper secundari, van facilitar l'accés de les excavadores a colp de porra, alhora que la socialista Alborch demanava «tranquil·litat» en una escena surrealista. La tèbia posició del govern espanyol palesa una certa claudicació respecte del PP, que se n'ha aprofitat i continua el pla desenvolupista, encoratjat, d'una altra banda, per la resistència dels tribunals ordinaris a paralitzar els enderrocs mentre es resol el conflicte competencial. I els veïns, desemparats.
