La Sagrera: deu anys de vergonya

L’obra de la Sagrera, tot i haver-se descartat gran part del projecte inicial, no és menor. Però, que una dècada després de l’inici de les obres del projecte aprovat finalment, només se n’hagi executat el 40%, és una vergonya i una mostra més, com els accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona, el quart cinturó, el desdoblament de l’N-II o l’enllaç de l’A-2 amb l’AP-7, de l’interès que té el Ministeri de Foment per les infraestructures a Catalunya. A hores d’ara, i després de l’enèsim retard, el ministeri ha pres la decisió de no posar dates i només, un cop descartada del tot l’anunciada a bombo i plateret pel PP de la pluja de milions, l’any 2020, s’atreveix a constatar que ni en els propers dos anys veurem acabada l’estructura de la nova estació de la Sagrera. Una estació intermodal que reunirà en una sola infraestructura de tres plantes una estació del TAV de vuit vies (dues més que les de Sants), vuit vies més per a rodalies i parades de bus, taxi i metro. Dels 100 previstos inicialment, s’ha passat ja als 600 milions d’euros d’inversió.

En un moment en què la promoció del transport públic és fonamental si es vol atacar de veritat el problema de la contaminació i la qualitat de l’aire, és encara més sagnant que el que ha de ser, juntament amb Sants, un dels cors del nou sistema, estigui a les beceroles. Les obres van estar totalment aturades quatre anys, entre el 2014 i el gener del 2018, en un episodi vergonyós. A hores d’ara, només cal demanar que les obres no es tornin a aturar i que avancin al més ràpidament possible sense que hi hagi més entrebancs burocràtics derivats de la manca d’interès per les obres d’infraestructura que es fan a Catalunya habitual al Ministeri de Foment.