Una empenta cap amunt per a Garzón

El magistrat Baltasar Garzón té més prestigi a l'estranger que no pas al seu propi país. En té la culpa sobretot ell, que acumula tres causes obertes al Tribunal Suprem espanyol, i que s'ha caracteritzat pel fet d'instruir sumaris amb massa lleugeresa. Però això no anul·la la seva vàlua com a jutge capaç de posar en marxa processos pendents, com ara el d'Augusto Pinochet i, més recentment, l'exhumació de fosses per localitzar les víctimes del règim franquista, justament un afer que l'ha dut a les portes de la inhabilitació. Les tribulacions de Garzón en l'àmbit espanyol són vistes des de fora com una victòria dels sectors més reaccionaris, que, amb l'ajuda d'un altre magistrat que no amaga l'antipatia que li té, s'han agafat a l'argument de la prevaricació per intentar deixar-lo fora de circulació. Simplificant-ho molt, entenen que un jutge de la democràcia està judicialment assetjat pels hereus del franquisme. Per això el Tribunal Internacional Penal acut al seu rescat oferint-li una plaça d'assessor. Això no aturarà els processos (les altres dues causes no tenen res a veure amb el franquisme), com a màxim serà una empenta cap amunt per a una persona que fa nosa al poder judicial.