Acaba l'idil·li entre Zapatero i les centrals sindicals

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va anunciar la retallada social més dràstica de la democràcia sense haver-se assegut abans ni un minut amb els representants dels sindicats. És lògic que el secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, i el de la UGT, Cándido Méndez, acudissin ahir a la reunió de la Moncloa amb cares llargues, i més lògic encara és que en sortissin pronunciant una de les paraules que Rodríguez Zapatero més tem en aquests moments: mobilitzacions. De moment ja hi ha una vaga de funcionaris convocada pel dia 2 de juny i les centrals no descarten convocar-ne una de general si l'escenari empitjora. No és probable que es decantin per la segona opció perquè saben prou bé que una vaga d'aquestes característiques difícilment tindria èxit. El pes principal de la reducció de la despesa pública anunciada per Zapatero recaurà sobre pensionistes i funcionaris, però arribarà després de dos anys llargs durant els quals els treballadors del sector privat han patit retallades de sou i també acomiadaments. I durant tot aquest temps els sindicats no n'han pas convocat cap, de vaga general. Saben que fent-ho ara difícilment arrossegarien altres treballadors que no siguin els de la funció pública. Malgrat tot, una mobilització important en el sector públic és l'ultim que li convé, al govern, que també veu perillar els progressos cap a la reforma del mercat laboral. El pacte amb els sindicats s'ha trencat i aquests han d'actuar en conseqüència. Justament el que fins ara no han fet els governants, i no només els espanyols. Perquè les rectificacions econòmiques afecten des de la unilateralista Gran Bretanya fins a la totpoderosa Alemanya.