El Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter

El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter ja és una realitat després que el ple del Parlament de Catalunya en va aprovar la llei abans-d'ahir. El nou parc afegeix uns territoris de gran vàlua natural, cultural, patrimonial i paisatgística a la llista de disset parcs naturals i espais protegits catalans, fet pel qual només podem fer que felicitar-nos per tot el que això significa amb vista al desenvolupament turístic i econòmic del país. En aquest sentit, no s'entén gaire el vot negatiu del grup de CiU, que només té un cert sentit des d'una òptica tacticista de partit.

Cal celebrar també que amb el nou parc natural es protegeixin finalment un seguit de paratges que, en diferents moments, havien estat amenaçats per projectes urbanístics i nàutics diversos que, afortunadament, no es van portar a terme. La declaració de parc natural serveix també per unificar les diferents proteccions menors que hi havia i per acabar de protegir algunes zones, com els aiguamolls del Baix Ter que, en el seu moment, no van entrar en el Parc dels Aiguamolls de l'Alt Empordà.

La creació del parc ha estat envoltada d'una certa polèmica, sovint provocada més per la poca traça a dialogar del govern, que no pas perquè hi hagués arguments potents per oposar-se a les proteccions previstes. Caldrà, doncs, sentit comú i bon coneixement del territori per evitar enfrontaments innecessaris amb els sectors que han de conviure amb el parc, com ha passat en altres llocs.

Un altre repte del govern –potser el més important– serà complir allò previst en la llei. Tot i que les actuals limitacions pressupostàries segur que suposaran una dificultat afegida.