La corrupció del PSOE
La sentència dels ERO fraudulents a Andalusia confirma aquest cas com un dels majors escàndols de corrupció que ha viscut l’Estat espanyol en els 40 anys de democràcia, aquest cop amb el PSOE com a protagonista. La condemna a dos expresidents de la Junta d’Andalusia, José Luis Griñán (6 anys de presó) i Manuel Chaves (9 d’inhabilitació) és només la punta de l’iceberg. Al darrere hi ha 8 exconsellers, 21 ex-alts càrrecs del govern i 507 imputats en la primera de 146 peces separades d’aquesta macrocausa, que ha destapat la utilització fraudulenta i sistemàtica de diner públic (855 milions) per beneficiar una xarxa clientelar amb centenars d’empreses, asseguradores, advocats i treballadors.
La sentència arriba en un moment delicat per al PSOE de Pedro Sánchez, autoerigit en ariet de la regeneració de la política després de la sentència del cas Gürtel i la moció de censura a Mariano Rajoy, i en plena negociació per formar govern. No sembla que hagi de tenir un cost polític enorme, almenys a curt termini, perquè el PSOE ja no governa Andalusia, i perquè els nous lideratges de Susana Díaz a Andalusia i Pedro Sánchez a l’Estat ja van suposar una regeneració del partit.
El PSOE, malgrat tot, surt d’aquest episodi clarament senyalat com un dels actors principals de la corrupció política a l’Estat espanyol; en el seu cas, no per haver-se enriquit o haver finançat el partit, com ha passat amb el PP, però sí per haver creat bosses de vot captiu que han servit per convertir Andalusia en un feu socialista en cada elecció durant dècades. I amb el PSOE i el PP, també el bipartidisme en si i la credibilitat de la política en surten greument esquitxats en espera d’una regeneració efectiva de la política, de les institucions i dels controls imprescindibles per combatre les males pràctiques de govern.