Canes, joia enmig de tristor
L'edició de Canes que es va tancar ahir ha estat d'aquelles per les quals s'hauria de passar de puntetes. Discreta ha estat la seva programació, el valor de la qual és que un bon nombre dels films de la selecció oficial han mostrat el cinema com a reflex del món. Això sí, des d'una visió pessimista, com és el cas de Biutiful, de González Iñárritu, que ha presentat una Barcelona fantasmal. Per aquest film, Bardem ha obtingut el premi ex aequo a la millor interpretació. Unes altres pel·lícules han parlat de la guerra, de la corrupció, del desànim de les persones i dels pobles. Una visió que podríem considerar negativa si no fos que reflecteix un estat generalitzat, conseqüència de la crisi globalitzada.
Però en aquest panorama de tristor representada hi ha un element de goig per als catalans. La Palma d'Or l'ha guanyada Oncle Boonmee, del tailandès Apichatpong Weerasethakul, que és una pel·lícula de coproducció catalana. La presència internacional és un estímul i un camí que ha de seguir el cinema català, que per reforçar els seus postulats interns ha de saber obrir-se amb apostes com aquesta, la qual, curiosament, encara no té distribució al país.
