Permisos legals i demagògia
La possibilitat que els presos polítics catalans condemnats pel Suprem a dures penes de presó per l’1-O puguin sortir de la presó durant el dia per treballar o fer tasques de voluntariat un cop complerta una quarta part de la condemna és sense dubte una molt bona notícia, especialment per a ells i les seves famílies. No obstant, això no resol ni pal·lia la profunda injustícia del judici i la condemna i tampoc els restaura la situació de llibertat. Són condemnats, estan presos i si surten unes hores durant el dia no és perquè gaudeixin de cap privilegi, sinó perquè ells, com mig miler de presos més a Catalunya, compleixen els requisits per accedir a aquest règim.
L’actitud irada del fiscal Javier Zaragoza, oposant-se enèrgicament i reiteradament a aquesta mesura, no pot estranyar a ningú, tenint en compte que la fiscalia va tenir un paper central en la deformació del relat que va conduir a la condemna i que va insistir fins a l’últim moment davant el tribunal presidit per Manuel Marchena a demanar una condemna per rebel·lió i unes penes de presó quasi el doble de llargues que les imposades finalment. En tot cas és factible preguntar-se fins a quin punt aquesta coherència és professional i fins a quin punt ideològica enfront de la nova orientació del govern espanyol i la fiscalia general.
El que no té justificació de cap mena, i cal denunciar-ho amb la màxima contundència, és la doble moral d’aquells que defensen a capa i espasa la llei, els tribunals i l’estat de dret quan serveix als seus interessos polítics i ara, en canvi, no accepten la situació dels presos polítics, basada en la llei i avalada pels jutges, i la deformen novament parlant de “frau” i “privilegis” per treure’n algun rèdit polític en un exercici de demagògia intolerable i condemnable.