Deu anys d’una prohibició històrica
El 28 de juliol del 2010, el Parlament de Catalunya va aprovar una modificació de la llei de protecció dels animals vigent que, ‘de facto’, abolia les curses de braus al Principat, ja que n’eliminava l’excepció que contenia i que encara les permetia. La prohibició es va fer mitjançant una iniciativa legislativa popular (ILP), promoguda per la plataforma Prou!, amb més de 180.000 signatures recollides, un fet absolutament nou que mostrava fins a quin punt la societat estava prou madura per dur a terme aquest pas, tot i la falta d’iniciativa dels partits presents a l’hemicicle. El resultat de la votació va ser de 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions, mentre que tres diputats no hi van assistir per no haver de votar. CiU i el PSC van donar llibertat de vot (la majoria dels nacionalistes van optar pel sí i la majoria dels socialistes, pel no), mentre que ICV i ERC van votar en bloc pel sí i el PP i Ciutadans, pel no. L’abolició de les curses de braus entrà en vigor l’1 de gener del 2012. Però, com ja ens té acostumats, el Tribunal Constitucional hi va voler dir la seva i evitar que un Parlament sobirà prengués les seves decisions, i l’any 2016 va anul·lar l’abolició tot afirmant que contradeia la competència estatal per a la protecció del patrimoni cultural, car definia les curses de braus com una part del patrimoni cultural comú, espanyol.
La prohibició de les curses de braus va ser una fita històrica en la defensa dels drets dels animals, una fita que ha de tenir continuïtat pel que fa als correbous. No cal jutjar les coses del passat amb els ulls actuals; però cal admetre que són del passat. I el patiment dels animals pel gaudi dels humans ha de quedar en el passat. Mentrestant, els taurins tenen tot el dret a cercar fórmules per defensar la seva passió, però la realitat és tossuda i el suport a les curses de braus a Catalunya és absolutament minoritari, com ho demostra el fet que, tot i que legalment seria possible des del 2016 gràcies al Constitucional, cap empresari s’ha atrevit a organitzar-ne cap.
