Catalunya i la pròxima sentència de l'Estatut
Després d'anys de deliberacions i d'un cúmul de ponències de sentència en contra de l'Estatut, aquesta setmana tot indica que el Tribunal Constitucional prendrà una decisió definitiva. I a ningú se li escapa que l'escapçada del text estatutari podria ser considerable. Amb tot, des del punt de vista polític, resulta ja intranscendent quin serà l'abast de la retallada. El Constitucional ha perdut tota la credibilitat per les picabaralles internes, les pressions polítiques a què ha estat sotmès, la inaudita presa de posició de manera pública d'algun dels seus membres, i el grau de degradació de la composició, clarament adulterada per recusacions, mandats caducats i alguna defunció, fins i tot. A tot plegat, cal afegir-hi una qüestió fonamental, que és el xoc de legitimitats entre el tribunal espanyol i la voluntat popular dels catalans i les catalanes, expressada democràticament a les urnes en el referèndum de ratificació de la norma bàsica de l'autogovern de Catalunya. Els membres del Constitucional insisteixen en la legitimitat per dictar sentència, però l'empara jurídica no és suficient. La justícia necessita de legitimitat democràtica, i la immensa majoria de la ciutadania, la catalana, a la qual afecta una llei com l'Estatut no considera legítim que es retalli un text aprovat a les urnes. No podem oblidar que l'Estatut forma part del bloc constitucional i, per tant, el més sensat seria que quedés fora de l'actuació de la judicatura, igual que la mateixa Constitució. L'Estatut és un pacte entre Catalunya i Espanya. Si el Tribunal Constitucional el trenca, l'única cosa que importarà ara és la resposta de Catalunya, que haurà de decidir democràticament quin vol que sigui el seu futur.
