Les xifres de l'atur es poden interpretar de moltes maneres. Si som optimistes podem destacar que durant el mes de juny la cua de l'atur a Catalunya es va escurçar en 20.475 persones, fins a totalitzar-ne 554.261. Podem destacar, a més, que és el tercer mes consecutiu que la desocupació disminueix, i que feia molts anys que les xifres del juny no eren tan positives i encoratjadores com ara. A més, aquesta reducció està coincidint amb una recuperació de la producció industrial. A Espanya la desocupació ha seguit un cicle semblant, tot i que menys vigorós. Però al costat d'aquestes xifres positives tenim el fet que Catalunya té ara uns 66.000 desocupats més que fa un any i que la contractació registrada al juny és en gran mesura temporal i molt vinculada a l'estiu. Les autoritats afirmen que l'economia ja s'està reactivant, però hi ha serioses raons per creure que al setembre l'atur tornarà a augmentar, tant per la fi dels contractes de temporada com perquè és l'època que la joventut que ha acabat els estudis s'apunta a les oficines d'ocupació.

Malgrat que les xifres són en general positives, l'administració espanyola ha de persistir a tirar endavant la seva reforma del mercat laboral, plena d'aspectes millorables però que pretén, entre altres coses, que es generin contractes més estables i de millor qualitat. Ara, per molt que la reforma laboral neixi amb voluntat de perdurar molts anys, només tindrà un efecte episòdic si no anem a l'arrel de la qüestió, i aquesta no és altra que la naturalesa dels llocs de treball que és capaç de generar l'economia catalana.

Ens hem de felicitar perquè uns milers de persones tindran feina durant uns mesos. Però sovint es tracta de feina de baixa qualificació i fàcilment amortitzable. Catalunya ha d'aspirar a generar ocupació estable i d'alt valor afegit, és a dir, que estigui en mans de gent amb una elevada qualificació i de difícil substitució. Aconseguir això només requereix dos ingredients: molta inversió en educació i temps.