Adéu a la jubilació als 65 anys

La Comissió Europea acaba de presentar el llibre verd sobre les pensions, que recomana que els Estats membres augmentin a poc a poc l'edat legal de la jubilació fins als 70 anys, amb l'horitzó del 2060. Darrere aquesta proposta hi ha aritmètica pura. Actualment, per cada quatre persones en actiu hi ha un jubilat, però en les pròximes dècades aquesta proporció disminuirà fins a arribar a les dues persones en actiu per cada jubilat. Això és el resultat d'un doble fenomen: l'esperança de vida s'ha allargat en més de 10 anys i la taxa de fertilitat disminueix. Les administracions podrien abstenir-se i no fer res, però arribat el moment només hi hauria tres alternatives: la fallida del sistema, la reducció dràstica de l'import de les pensions o la limitació del nombre de persones amb dret a percebre-les.

Cal dir que la majoria dels Estats europeus, entre els quals l'espanyol, ja fa alguns mesos que estudien una reforma de les pensions, que no s'ha de limitar només a un increment de l'edat legal, sinó que ha de considerar altres aspectes. Però el problema és més profund. L'allargament de l'esperança de vida, força superior a la que hi havia quan es va fixar l'edat de jubilació als 65 anys, també ha d'implicar una revisió del sistema de salut, el nucli del qual continua sent el mateix que quan es va crear, és a dir, donar atenció a la infància i als treballadors, però no a persones de 80 anys i més.

Per a bona part de la població, els càlculs de la Comissió Europea són una galleda d'aigua freda. Però l'informe posa els europeus davant el mirall. Les matemàtiques poden ser molt desagradables, però també són exactes. Ens avisen de l'escenari més probable. Tancar els ulls seria irresponsable i traspassar un greu problema a les generacions futures. Els Estats europeus han de posar fil a l'agulla com més aviat millor. I confiar que els polítics de determinada oposició vencin, ni que sigui per un cop, la temptació de la demagògia amb un material tan inflamable com són les pensions.