La corrupció s'escampa en l'elit del PP valencià

Primer van ser uns quants empresaris, més tard, alguns regidors; després, alcaldes, i finalment, el més granat de l'elit dirigent del PP i de les institucions valencianes. Dos presidents de diputació, la de Castelló (Carlos Fabra) i la d'Alacant (José Joaquín Ripoll), i ni més ni menys que el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, comparteixen la condició d'imputats: el cap del Consell la recuperarà quan el TSJ reobri la investigació de la causa dels vestits, tal com va ordenar-li el Suprem. No estem, doncs, davant de cap cúmul de casualitats, i encara menys, contràriament al que apunta el PP, d'una conspiració política per revocar als tribunals allò que les urnes disposen. Són tants i tan reiterats, els indicis d'irregularitats, que la constant apel·lació a la presumpció d'innocència dels implicats no pot convertir-se en el salconduit recurrent per evitar la dimissió. La detenció de Ripoll dimarts passat corrobora encara més que la corrupció és inherent a l'exercici del poder al PP al País Valencià, que les trames politicoempresarials a la recerca del privilegi són bàsiques en un esquema que es completa amb calculades dosis de populisme i una opacitat perseverant. És igual, de la família que es tracte –el zaplanista Ripoll és l'adversari intern de Camps—, el ben cert és que cap càrrec orgànic del partit no sembla incòmode amb aquesta ignomínia de proporcions creixents; tampoc la militància ni, el que és pitjor, una part important de la ciutadania.