El conseller Castells vol un PSC més lliure

Malament rai, quan un polític ha de renunciar a tenir un lloc destacat a les llistes electorals per poder parlar amb llibertat. Això és justament el que ha decidit el conseller d'Economia de la Generalitat, Antoni Castells, que no figurarà en la candidatura del PSC a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya perquè, segons ha explicat ell mateix, d'aquesta manera compta que podrà parlar i actuar sense cotilles partidistes. Corren temps dolents per a la branca catalanista del PSC, que no ha aconseguit imposar el tomb en la direcció del partit que hauria permès connectar amb l'esperit que el dia 10 de juliol passat va fer sortir al carrer un milió i mig de ciutadans per protestar per la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. Tot i la presència en el Consell Executiu de polítics de pes que representen aquest sector, com el mateix Castells, com Ernest Maragall o com Joaquim Nadal, i tot i el predicament que encara tenen exconselleres com ara Montserrat Tura, la seva posició s'ha anat debilitat de manera inexorable. La decisió de Castells de descartar-se voluntàriament és el punt culminant d'una batalla interna que, de moment, té uns perdedors i uns guanyadors prou clars. Però és el PSC sencer, el que hi surt perdent –ho reflecteixen les enquestes– i s'ha de plantejar si la seva obediència cega al PSOE no l'allunya de la centralitat política a la qual aspira i que li permetria afrontar la pròxima cita electoral amb les expectatives més altes.