El segon referèndum d’Escòcia

Escòcia camina cap a la celebració d’un segon referèndum d’autodeterminació, que la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, es proposa celebrar a finals del 2023. Des del primer referèndum, el 2014, en què el no a la independència es va imposar per 45%-55%, han passat algunes coses que condueixen a l’escenari de la segona consulta. Ni la derrota ni el relleu d’Alex Salmond com a líder del Partit Nacional Escocès (SNP) no han debilitat l’independentisme, que governa amb majoria absoluta amb el suport del Partit Verd, també sobiranista. Durant la campanya del referèndum, l’unionisme britànic liderat per David Cameron va prometre una devolució de poders a Escòcia que no s’ha produït i també va jugar la carta de la por equiparant independència a sortida de la UE, mentre que ara, després d’un ‘Brexit’ que els escocesos rebutgen per una clara majoria, la independència s’associa al reingrés a la UE. Les enquestes, sense ser concloents, donen ara al sí un 52% dels vots.

Les raons de fons que legitimen, motiven i justifiquen la segona consulta són clares, però hi ha una altra gran qüestió, que ningú discuteix seriosament al Regne Unit, que és el dret del poble escocès a decidir el seu futur. Òbviament és un dret inspirat en qüestions nacionals històriques, però exercit fonamentalment per la convicció democràtica de la societat i el sistema institucional britànic. Sturgeon s’ha donat un marge d’un any per pactar el referèndum amb Boris Johnson, que s’hi oposa, però algunes veus del Partit Conservador admeten que, si els escocesos majoritàriament volen el referèndum, aquest és inevitable. Una posició bàsicament respectuosa amb el principi democràtic, que és als antípodes del que manté l’Estat espanyol amb Catalunya, ignorant la voluntat d’una clara majoria sobiranista de la societat catalana, negant el dret a decidir el seu futur en un referèndum i dinamitant el procés democràtic amb violència policial i repressió judicial.