El privilegi insostenible dels controladors aeris

La situació laboral dels controladors del trànsit aeri era privilegiada abans que el Ministeri de Foment proposés el nou conveni col·lectiu i ho continuarà sent també quan s'apliquin les noves condicions que tan poc els agraden. Un sou anual de dos-cents mil euros és una xifra més que respectable en un context de crisi econòmica general, sobretot tenint en compte que estem parlant de treballadors subjectes al règim funcionarial, és a dir, que tenen garantit el lloc de treball per a tota la vida. Conscient que, si Aena fos una empresa privada, els costos laborals l'haurien portat a la fallida, el ministre José Blanco s'ha proposat renegociar les condicions econòmiques i reorganitzar els torns per garantir un servei eficaç i, sobretot, sostenible. Els controladors no s'hi han posat precisament de cara i han jugat totes les cartes possibles per frenar un conveni que ja és inevitable: des de l'amenaça d'una vaga al pic de l'agost fins a les baixes laborals sospitosament generalitzades. El resultat final és que s'ha arribat a posar en perill el trànsit comercial, fins al punt que ahir el president d'Aena va revelar que l'aeroport de Girona va haver de tancar durant quatre hores perquè tres dels quatre controladors es van posar malalts de cop i el que quedava va aplicar rigorosament el dret a descansar l'equivalent a un terç de la seva jornada. Tot un exemple de fins on ha arribat el grau d'irresponsabilitat d'un col·lectiu que no toca de peus a terra.