Un reconeixement clau al País Basc
Important pas ahir de l’esquerra abertzale sobre les conseqüències de la lluita armada d’ETA en reconèixer per primer cop, de manera clara, “el pesar i el dolor pel patiment sofert” per les víctimes. Un reconeixement que arriba, certament, tard, però que és un avanç destacable i, sobretot, amb voluntat de sumar en la societat basca. Un pas que suposa expressar, per primera vegada, que l’estratègia de la violència va ser un error i, el que sembla més important, “que no s’hauria d’haver produït i que no s’hauria d’haver allargat tant en el temps” com ho va fer. Un avenç que segur que serà ben rebut per la societat basca, que, sortosament, sembla haver començat a oblidar, en molt bona part, tot el patiment i el dolor que l’activitat armada i la consegüent repressió comportaven per part d’un Estat sovint encegat per tot plegat.
L’anunci arriba quan s’ha complert el desè aniversari de la Conferència Internacional de Pau de Sant Sebastià, en què destacades personalitats de la política i del pacifisme d’arreu del món van pronunciar-se a favor d’una solució negociada al conflicte basc. Tres dies més tard, el 20 d’octubre, ETA va anunciar finalment el cessament de la lluita. Uns moviments en favor de la pau que, malauradament, no van ser considerats per la part espanyola, que, des de llavors, no ha fet cap pas per afavorir la reconciliació com sí que va passar, per exemple, a Irlanda del Nord, on durant anys es va viure un conflicte de característiques similars.
De fet, la dreta espanyola –que continua usant com sempre i sense cap mena d’escrúpol el dolor de les víctimes com a arma electoral– va respondre ahir a l’anunci amb desqualificacions cap a Otegi i el moviment abertzale, sense tenir cap consideració pels passos fets i l’important i soterrat esforç efectuat els últims anys. Una reacció a la dreta que contrasta, afortunadament, amb la del PSOE i Podem, que ahir van celebrar les paraules d’Otegi.