El repte de les renovables
Un dels reptes més importants, i més urgents, del govern és afrontar la transició energètica, objectiu que el mateix president, Pere Aragonès, ha situat com una prioritat. Ja no es pot trigar més a prendre decisions en el canvi radical que es necessita en la generació d’energia a Catalunya si es vol arribar a la fita del 50% d’energia neta el 2030. I al 100% el 2050, tal com es preveu en els acords sobre el clima de París. N’estem molt lluny. Cal tenir en compte que el 2019, només un 9% del total de l’energia produïda a Catalunya era de fonts renovables; un 14%, nuclear i la resta, un 77%, era d’origen fòssil. El repte és, doncs, majúscul, davant d’una emergència climàtica que ja només es pot negar des de la mala fe. Pràcticament tothom està d’acord amb l’objectiu, però no pas amb la manera d’arribar-hi. Al contrari. Hi ha una gran confrontació d’interessos, fonamentalment entre els promotors dels grans projectes per instal·lar parcs eòlics i solars, d’una banda, i les entitats ecologistes i el món local, de l’altra. Pels uns, és impossible arribar a la generació d’energia que es necessita sense aquests grans parcs. Pels altres, rere els grans projectes hi ha una component especulativa, que volen combatre, així com una destrucció innecessària del paisatge i un menysteniment dels agents locals. La modificació del decret de renovables que el govern té previst aprovar dimarts vinent és un intent de conciliar, en la mesura del possible, aquestes posicions confrontades. Els canvis que es proposen representen un pas endavant en el sentit que afavoreixen la participació del territori en els nous projectes de parcs eòlics i fotovoltaics i que donen prioritat a projectes de petits promotors amb participació local i més repartits pel país, però també és cert que no es tanca la porta a les grans instal·lacions. Estem lluny, encara, que les energies renovables no siguin vistes com un problema, com afirma la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, la qual cosa fa el repte encara més gran.