La unitat del 10-J, un mes més lluny

Ha passat un mes de la històrica manifestació pels carrers de Barcelona i la sensació general és que la tan pregonada unitat d'acció per rescatar l'Estatut ha quedat tristament oblidada pels partits. La situació s'ha anat esllanguint sobretot a partir del ridícul conjunt escenificat pels parlamentaris catalans en la defensa de l'Estatut al Congrés, el dia 20 de juliol. Va ser una sessió en què es va visualitzar la profunda incapacitat del PSC, CiU, ERC i ICV d'articular ni la més modesta proposta de mínims, amb l'aportació surrealista afegida dels socialistes, que van votar contra una proposició amb el text sortit de les seves pròpies files, ni més ni menys que del mateix president de la Generalitat, José Montilla.

La proximitat de les eleccions ha fet impossible cap moviment real en favor de la unitat del catalanisme. Els partits són presoners sense remei de les seves dinàmiques electoralistes. Ningú és capaç a hores d'ara d'aturar els complexos engranatges estratègics no pas destinats al deure nacional de rescatar la norma fonamental catalana sinó centrats en la pura competició pels escons del Parlament. La data de les eleccions nacionals encara és un secret que només coneix el president Montilla. Però siguin més a prop o més lluny, res fa pensar en la possibilitat de recuperar l'esperit del 10-J més enllà de retòriques buides i proclames grandiloqüents, unes propostes que com a molt conviden a la unitat a condició que sigui dirigida i controlada per qui fa la crida, sense marge a les concessions ni al consens.

Els milers de manifestants que van sortir al carrer avui fa exactament un mes acumulen motius de sobres per sentir-se decebuts. Tenen la impressió que han estat enganyats, un cop més, pels seus representants polítics. I bona part de la ciutadania que es va manifestar el 10-J ja va fer-ho precisament perquè havia perdut la confiança en els seus representants. Un mes després, ningú sembla haver rebut el missatge.