L’herència del franquisme
La dictadura franquista va morir formalment amb la mort del dictador avui fa 46 anys, però el seu llegat, lamentablement, perviu quasi mig segle després i aquest és el fracàs de la Transició i l’assignatura pendent de la democràcia espanyola i la sobirania catalana. El 20-N de 1975 Catalunya i Espanya van poder sortir d’un túnel tenebrós que va durar quatre dècades, però l’emoció i l’esperança els van impedir adonar-se que en sortien encadenats a un rumb, unes regles i un abast prefixats i fermament custodiats. L’operació va ser un èxit complet per als franquistes, que es van garantir el salconduit d’impunitat per tots els crims comesos, la conservació intacta de la seva posició econòmica i social i una Constitució intocable que, si bé concedia alguns drets i llibertats democràtiques, en la pràctica perpetuava l’‘statu quo’.
Una continuïtat amb fonaments sòlids i determinants que van des de la designació del cap de l’Estat i la restauració de la monarquia borbònica fins a l’exclusivitat de la nació espanyola i la seva indivisibilitat, passant pel paper de l’exèrcit com a garant, la supremacia de la llengua castellana, el control de l’Estat profund, l’arrelament entre l’alt funcionariat, el continuisme d’òrgans com el Tribunal de Cuentas o l’Audiencia Nacional hereva del Tribunal de Orden Público, o una branca judicial tutelada pel rei i per un Tribunal Suprem que el 2019 assumia sense complexos en una resolució oficial la condició de cap d’estat de Franco l’any 1936, legitimant el cop d’estat contra la República legalment constituïda. L’Espanya del segle XXI no només va heretar carrers, monuments, mausoleus, fundacions i un munt de cadàvers per dignificar, sinó un imaginari de valors i preceptes que han impregnat l’arquitectura institucional i política de l’Estat, frenen el progrés social i democràtic i mantenen captiva la legítima aspiració nacional i cultural tant del País Basc com d’una Catalunya que no va encarar la mort del dictador i la Transició com un final, sinó com el principi d’un procés d’alliberament que no ha acabat.